Què són els equips d’interpretació simultània?
Els equips d’interpretació simultània són un conjunt de dispositius electrònics que serveixen per transmetre el senyal d’àudio de la sala de conferències, o de qualsevol altre espai on tingui lloc un altre tipus d’esdeveniment, a la cabina d’interpretació i, alhora i simultàniament, transmetre el senyal d’àudio dels intèrprets des de la cabina a les oients de la interpretació que s’estigui desenvolupant en un idioma diferent del de sala.
Els components principals són els següents:
Transmissors – Els transmissors són el component principal dels equipaments d’interpretació simultània. Cada transmissor “transmet”, com el seu nom indica, un senyal en un canal prèviament assignat. Aquest canal serà el canal assignat a un idioma en particular. Depenent del nombre d’idiomes que s’hagin d’utilitzar a l’esdeveniment (ja sigui des de la sala principal o per part dels intèrprets que donin suport a assistents que necessitin traducció oral al seu propi idioma), hi haurà un nombre equivalent de transmissors. Per tant, si tenim una conferència amb ponents que parlaran en espanyol i anglès, però també hi ha persones de nacionalitat portuguesa i francesa a l’auditori que necessitaran el servei d’interpretació als seus idiomes, el nombre de transmissors serà de quatre, un per idioma (espanyol, anglès, portuguès i francès).
Els transmissors poden transmetre senyals per radiofreqüència o per infraroig, segons el tipus de sistema utilitzat.
Receptors – Probablement és el component més fàcil de reconèixer pel gran públic, ja que es tracta del clàssic “pinganillo” o auricular que ens posem a l’orella (o orelles) per poder seguir la interpretació que ens envien els intèrprets pels seus canals. Si el transmissor transmet, el receptor “rep”. De Perogrull.
Consoles – Les consoles d’interpretació (també anomenades pupitres d’interpretació, consoles de control, etc.) són, per dir-ho així, el quadre de comandaments de l’intèrpret. Consten d’una consola amb diversos botons i interruptors, que va connectada a uns auriculars i a un micròfon, o bé a un conjunt integrat de micròfon i auricular.
És a través d’aquest dispositiu que l’intèrpret, des de la seva cabina, pot triar quin canal vol escoltar (si l’àudio de sala o el d’un altre company d’una altra cabina lingüística, quan es fa el que s’anomena “relé”), a quin volum, per quin canal vol parlar (per exemple, un intèrpret d’anglès-espanyol podrà triar parlar pel canal d’anglès o pel d’espanyol segons l’idioma del ponent) i quan silenciar o activar el micròfon.
Cada cabina sol disposar de dues consoles d’interpretació, una per intèrpret.
Cabines – La cabina d’interpretació és l’espai on s’ubiquen els intèrprets. Es tracta d’una mena de locutori amb parets fines i lleugeres, però alhora aïllades acústicament, amb una vidriera frontal que permet la visió dels intèrprets. A l’interior hi ha dues cadires i una taula longitudinal on es col·loquen les dues consoles d’interpretació, juntament amb altres dispositius addicionals, com portàtils o tauletes, que serveixen de suport per visualitzar presentacions, diccionaris en línia, etc.
Les cabines se situen normalment darrere del públic, amb visió frontal a l’escenari per poder veure clarament els ponents (l’expressió corporal és molt important per facilitar la interpretació) i altres elements que puguin estar presents, com pantalles o projectors de diapositives.
